Cróniques australianes (ep. 1)

Abans de començar a explicar el que están sent els primers dies aquí, agrair totes les mostres de suport que vaig rebre al marxar i que he seguit rebent un cop vaig arribar. Sembla que sigui algú important i tot ^^, o així m'ho feu sentir, pero de debó us dic que no hi ha per tant... tot i així moltes gràcies :)

 

Vaig sortir de BCN el dimarts de la setmana passada i vaig arribar a Australia el dijous pel matí. Viatje llarg. Les primeres 13 hores van passar més ràpides del que pensaba. Veïent Thor al avió (vaya truño) i la segona d'Austin Powers, intentant dormir una mica (1 hora seguida com a molt), escoltant música (molt bona selecció a Singapur Airlines) i casi acabant Siddhartha. Destacar l'uniforme i el look de les hostesses de vol de Singapur Airlines, brutals!. Arribada a Singapur, 8 hores d'espera, i la necessitat de decidir quin era el millor pla, o sortir a donar una volta guiada de 3 hores i tornar, o descansar en una habitació que tenen allà per la gent que fa escales llargues. Pensant en el més que possible jet-lag a l'arribada a Brisbane, vaig optar x la segona opció. Vaig anar a la habitació (previ pagament d'una morterada) i vaig sobar 4 horetes ben maques. Ja estaba preparat x agafar l'avió cap a Down Under.

De Singapur a Brisbane hi havien 7 hores, que comparades amb les 13.30 del primer vol semblen poques, pero ojo tmb, que ja venia del tute anterior, i se'm van fer una mica més pesadetes. Pero vaig començar a veure la peli "Juegos del hambre" i em va entretenir bastant, aunque la historia es ridicula en si mateixa.

 

Arribo a Australia, foto gegant d'un koala donan-te la benvinguda ^^, bé. Agafant taxi cap a l'escola on devia esperar a la meva homestay o familia d'acollida.

 

Bé, aniré al gra pq tampoc crec que sigui massa necessari entrar en detalls de coses gens trascendents.

 

Brisbane: la meva nova ciutat es bonica, rodejada per un riu inmens, es gairebé imprescindible agafar ferry per anar al centre si vols estalviar-te una bona caminata fins al pont més proper. L'escola i on visc estàn a l'altra banda del riu, així que anar al centre sempre es una bona excursió, pero el que pots veure pel camí es molt agradable. Aquí es hivern (no m'ho crec massa) i les temperatures mitjanes ronden entre els 20 i els 25 graus. Perfecte! I més veient la que està caient a Bcn no? jeje, pero això pot ser criminal al estiu, i tinc una mica de por, oju. Pero per adaptar-me, aquesta temperatura es perfecte, en pantalons llargs i samarreta de màniga curta. Clar que vist així, tots els jerseis i l'abric que em vaig dur es moriràn de fàstic als armaris o a la maleta.. en fi, no es pot tenir tot sempre.

La ciutat es carota. Però has de buscar molt bé i pots trobar bones ofertes. Per exemple, menjar fora no es tan car, la roba tampoc, pero comprar fruita o verdures es prohibitiu. 5 pepinos, x exemple, et surten a 9 euros (10dolars), el kilo de tomàquet, a 9.50 euros.. x posar exemples. Pero la carn es barata crec. La qüestió serà quan m'en vagi a viure amb altres estudiants o sol, i hagi de cuinar, llavors m'ho mirare més, ara pero, amb la familia, no es tan necessari. Ah el transport públic tmb es una burrada de car, i la benzina està uuuuna miqueta més barata que a Espanya, pero no molt més. Doncs no molt més de Brisbane. En el centre hi han 2 carrers dedicats només a l'oci i a les compres, ple de tendes de marques conegudes, de restaurants, de bars.. lo típic. Crec que les fotos li farán més servei que la meva descripció, ja en penjaré.

 

La meva familia a Australia: He tingut molta sort amb ells. La mare es jardinera i em dona un munt de consells, pàgines web, direccions per trobar qualsevol tipus de feina, etc. El pare sempre m'està xerrant de les seves aficions i de les seves aventures de jove jeje. Es molt simpàtic, xerra lent pq l'entengui, i se'l veu molt bondadós. Després està el fill, de 17 anys recien fets (el segón dia aquí vaig anar a la seva festa d'aniversari) i es tmb molt maco. (Me recuerda a vosotros, los del club del 2k jaja) Un fànatic de batman, de 1'95 metres i prim com un fideu, amb una cara de nen que no pot amb ell. Simpàtic, xerra molt ràpid i em costa a vegades pillar el que diu, pero bé. A vegades ve la filla de 21 anys amb el novio, i són tmb molt agradables. Tenen la filla gran estudiant a Londres per 2 anys. Aniràn a veure-la per Nadal. Lo bo d'estar amb la familia, es que, apart d'ajudar-me a buscar tot el que he dit abans, dir-me el transport que he d'agafar i tal, m'ha permès veure com viu una típica familia de Queensland (tipo comunitat autònoma d'Espanya), cosa que en el primer viatge no ho vaig poder veure. A destacar, les hores de menjar. Esmorzar doncs quan t'aixeques, val, pero el donar es a les 12.30 (ni anant de tarda a la MB dino tan d'hora!!) i el sopar entre les 18.30/19.00h! Això si que es dur x mi... pero ja estic acostumat, i l'altre dia, eren les 6, i tenia ganes ja de sopar XD (suposo q aquest deu ser el berenar de tota la vida, que aquí no el fan jeje).

La casa en si es la típica caseta muntada en una colina, amb 2 plantes, abaix el garatge, la sala dels trastos i tal, i adalt ho tenen tot, mb 2 banys, 3 dormitoris, lacuina gran, el menjador i poc més. Al jardí piscina, encara no habilitada, i molt i molt verd. Sembla mentida que estiguem a l'hivern...

 

L'escola: Es diu Shafston i bé, m'agrada, tot i que pensaba que podia fer servir el gym i no, només la gent allotjada allà. Pel demés, es menja de fàbula a l'hora de dinar (de 12.15 a 13.15h ^^) i de manera barata. El primer dia vaig fer el test x veure el meu nivell, i la nota era del 0 al 6. Vaig treure un 5. Vaig flipar pq no em va donar temps a acabar-ho, pero es el de sempre amb el meu anglés, entenc tots els readings, els listenings no se'm donen malament, faig els writings de manera acceptable, pero patino q dona gust en la gramatica. Encara no entenc aquest 5 (moltes respostes de pura potra, lo que ténen els examens tipo test XD). Crec q tinc un nivell 4. A classe flipo bastant, van molt a piñon, i la part que més m'agrada es l'speaking. Ahir divendres vaig tenir una proba x veure el nivell i, en gramatica vaig encertar (si, la paraula es encertar, no respondre correctament) 44 de 80 preg, i en el listening (q flipaves) 14 de 30. Un 5 de tota la vida a Espanya, pero a classe crec que vaig ser el pitjor. De totes maneres era la meva primera setmana, em dono marge. Ja m'està bé començar a una classe de més nivell pq així no hi ha moment pel relax.

Aquí està ple de japonesos (molan que te cagas jaja, son genials), taiwanesos, surcoreans, brasilers i, el que no entenc, plagat de colombians! Colombia? Sorry?? Tmb hi ha bastants espanyols, pero per idioma, jo intento fugir d'ells. Els colombians viuen bastant en ghettos, només xerren entre ells, pero ja em va bé. La clau serà relacionar-me en un futur o amb els brasilers o amb els asiàtics, es el que penso. Els hispanoparlants van bé per quan necessites explicacions de coses concretes, que en anglès no t'enteraries.

Un professor em va dir que durant l'últim any, hi havia un gran increment de gent vinguda d'Espanya, que abans no se'n veia a cap per aquí. Jajaja si sapigués la merda que hi ha montada a Espanya... jo pq no domino l'anglés, pero si li expliques, fliparia crec.

 

En 9 dies que porto aquí, la clau es la mateixa. He de conseguir una feina. Ultimament ho veig millor que fa uns dies, i en cas de conseguir-la, em podria permetre viure sol, cuinar i tal, i tenir una vida totalment independent. Si no la consegueixo (posem-nos smpre en el pitjor dels casos) hauria de compartir pis smpre i anar tirant, gastant bastanta pasta. La meva missió es apendre anglès, pero per estar més segur, necessitaria feina. Objectiu clar. A Espanya, si en necessités, ho tindria pitjor segur jaja.

 

Aquest es un resum en general. Es evident que trobo a faltar un munt de coses, com la familia, quedar per xerrar o jugar mb els amics, parlar correctament XD (a vegades es frustrant no poder dir el que vols, i t'ho tens que menjar mb patates), passejar al Cholito :__(  i tenir feina jaja, pero es típic, sabia que al principi seria així, pero estaba preparat, ja que han sigut molts mesos de preparació i de lectura. Ah, no poder veure com cal el Barça-Madrid es un PUTADÓN, pero com no tindre mai cap horari bo, millor em vaig oblidant del futbol, mal me pese. Lo bo es q no veure al Roncero ni la caverna puntopelotistica o futbolera de Marca i Intereconomia. Ah, aquí no miro la tele, cap dia. I no sabeu lo que la trobo a faltar.. RES EN ABSOLUT!! Només lectura en anglès i castallà, música per l'ordinador i Naruto, q no falti Naruto.

 

I ja està, com a curiositat, la de quantitat d'animals raros q veus. Es a dir, aquí no et falta de res, es una ciutat i un país absolutament occidental. Jo encara potser no sóc conscient que estic molt lluny, pero te n'adones que es un altre món quan veus als Ibis a 1 metre teu agafant menjar del terra (Ibis són ocells, buscar google ^^, pero en el meu album de Sydney tmb en tinc fotos crec), iguanes, i ahir, mentre sopavem a la terrassa, va apareixer un possum a la branca d'un arbre tan tranquil disposat a menjar. Amb aquests detalls són amb els que me'n adono que Australia es un altre cosa. Es la terra d'abaix, THE DOWN UNDER!


pd: he vist més aficionats al Madrid que del Barça, pero ja se sap, totnto n'hi ha arreu, fins i tot aquí