Up in the air

Aquest es el títol de la pel·licula que va protagonitzar George Clooney (on fica la mateixa cara de sempre) i que va tindre 6 nominacions als Oscars del 2009 incloent-hi la de millor pel·licula i la millor actriu secundaria (Anna Kendrick, que està genial). La vaig veure en BSO i em va encantar, tret del final que es un tant decebedor.. pero jo no penso parlar d'aquesta peli ara, aqui teniu la sinopsis i les critiques si us interessen: http://www.filmaffinity.com/es/film461062.html , jo el que vull es traslladar algunes dades que veïent la peli se'm van ocorrer de pensar-les per mi. El personatje del Clooney es un tipo que x la seva feina no para de viatjar, se sent molt cómode entre aeroports i avions, cada dia hi es per allà. El fet es q te tarjetes de soci de diferents companyies, i gracies a això pot comptabilitzar les milles que ha recorregut per l'espai aeri.

Aquí es on, al acabar la pel·li, vaig pensar en les estadístiques que tindria jo en els meus viatjes. Evidentment els kilometres recorreguts són impossibles d'endevinar, evidentment jo no sóc soci ni membre de cap companyia aèrea (molaria??), però, en temps d'avorriment tant a la uni, com a casa, i repassant els bitllets electronics que guardo a una carpeta, he aconseguit recopilar unes altres dades que són interessants (a la par q moolt freaks) i que ara mencionaré. 

Com ja sabeu si em coneixeu bé, jo sóc un amant de les estades als aeroports per tot el q simbolitza (o estas a punt de conèixer un país nou, o tornes d'una estància genial), es x això que tinc un album al face "Edu Intl" on només penjo fotos d'aeroports i avions. Doncs totes aquestes estades tenen unes estadístiques que ahir a la nit, després d'un dia de merda a l'empresa, em vaig posar a recopilar, i aquí us les deixo:

- Són hores de vol totals i reals, aeroports visitats (incloent-hi escales), companyies aeries utilitzades i vols agafats (x ex, bcn-londres es un, tot i q Londres nomes sigui una escala)... aquí van, dsp de tanta divagació (no seria ningú jo sense les meves genials divagacions XD)

1- 18 aeroports visitats!

12 cops BCN, 4 Sydney, 4 Roma (Ciampino), 4 Frankfort, 4 Girona, 2 Tenerife, 2 Londres (heathrow), 2 Edimburgh, 2 Hobart, 2 Stgo Chile, 2 Buenos Aires, 2 Venecia, 2 Turquía, 2 Proserpine, 2 Melbourne, 1 Brisbane, 1 Hong Kong, 1 Los Angeles

(molts de 2 son al anar i al tornar)

2- 137 hores volant!! Equivalents a 5 dies i 17 hores pels aires en la meva vida jeje

3- 8 companyies aeries: Lufthansa, Ryanair, Spanair, Iberia, Qantas, Virgin Blue, British Airways, Virgin Atlantic.

Les mes utlitzades son Lufthansa (10) y Ryanair (6). les demes menys, pro ja me cansat d'escriure. Ara toca anar a treballar!! Ale, feu-ho a casa si us pot l'avorriment i.. aviam si em supereu jeje.

Nou blog, nova etapa

En els mesos de desembre i gener, amb la necessitat i el xic de pressió per acabar la universitat, vaig viure una miqueta agobiat. Pero analitzant la situació en perspectiva (sempre ho faig, part de la fama de tio fred ve d'aquí) m'he adonat que mai ha existit un neguit real en el tema de veure perillar les notes. En el fons, sempre he sabut que acabaria la carrera aquest febrer, ho he sabut des que vaig assistir a les primeres classes. Llavors, aquesta pressió i aquesta necessitat imperiosa per acabar pq es devia?
Doncs crec que esta clar, el fet d'acabar els estudis universitaris (virtualment 100% aprovat a falta de barallarme amb secretaria) era la porta cap a una nova etapa, la porta cap a alló desconegut, cap a una rutina diferent. Ho se, no fa falta molt analisis per adonar-se'n d'aquestes coses.. però potser es pq no ho analitzeu be... més endavant (en properes entregues jeje) ja ho explicarè.

Però tornem enrera, per enllaçar-ho ja amb el final i amb el titol d'aquesta entrada. Durant els mesos de desembre i gener em vaig veure obligat, literalment, a estar enganxat a l'ordinador per fer treballs, resums i per estudiar dels dossiers. Vaig acabar amb el cap cuadrat, i clar, que fa un quan, davant l'ordinador s'avorreix de fer smpr el mateix? Doncs ficar-se al facebook, mirar actualitzacions cada hora, etc.. jo sabia q era un coñas, pro de fet ho faig, es fa. I va ser llavors quan vaig desitjar acabar, no m'interesava el q deia la gent, sobretot el absurd, el "hoy me encuentro mal". Vaig pensar que, un cop lliberat d'estar enganxat a l'ordinador, obriria un blog, actualitzant cada cop que vulgues, no massa accessible i completament d'autor.

Doncs aqui esta, aquesta es la meva primera entrada. Aquest blog em servirà a mi per escriure coses que no tenen res a veure amb la necessitat d'escriure treballs o ressenyes, es escriure per escriure, per disfrutar. Les tematiques? home, no soc el que nomes parlarà de la meva vida, no m'agrada massa, pero potser per aquí faig exepcions, donat que gairebé ningú sap de la seva existencia, pero també m'agradaria escriure curiositats, anecdotes, fets historics, croniques de viatjes, de llibres, de pelis, en definitiva una mica de tot. Prenc el blog d'un antic company meu, el Javi com a referencia, i a partir d'aqui, volar lliure.

De moment aquesta es la primera entrada d'un nou blog, d'una nova etapa, que per cert, està sent inmillorable. I que segueixi!!