Estava a Chicago quan vaig rebre les noticies sobre l'inici de l'acampada a Bcn i a Madrid per protestar sobre varies coses, entre elles la llei electoral, el funcionament del sistema, etc.. Vaig veure mooolt enrenou a les xarxes socials, i vaig decidir opinar, amb el meu punt de vista primari, sobre els titulars que anava veïent, pero sempre de forma casual. Vaig sortir bastant escaldat. I llavors vaig decidir esperar a donar la meva opinió.. he esperat perque sempre he pensat que un anàlisis en fred de les situacions/fets es el que més em pot apropar a la veritat.
Francament, he vist gent molt apasionada amb aquest tema, que xerraven sense analitzar, deixan't-se endur per emocions que sentien en aquells moments, deixan't anar tota la rabia acumulada durant anys... i m'he sorprés molt. Potser no tant per totes aquestes reaccions, pero si per donar-me'n compte que jo sóc tan diferent.
La meva opinió sobre el que ha passat: aviam.. intentaré explicar-me bé (sóc millor orador que escriptor, i diria que amb una gran diferencia, pro faré el que pugui pq s'intenti entendre el que vull transmetre)(abans de començar, em sembla perfecte tot el que faci una persona dins el marc de la seva llibertat per expressar una queixa sempre que sigui respectuós amb els demés, q consti).
Un primer punt, i el bàsic: ens hem de conèixer a nosaltres mateixos. La gent s'ha de donar compte del que es. Som sers INDIVIDUALS, ens preoucupem de nosaltres mateixos en primera instància. Una persona busca el seu bé, no el de la societat. Es evident que tots volem la pau en el món, millores socials i aquest tipus d'utopies, pero no us enganyeu.. odiarieu un món ple de felicitat si vosaltres no sou feliços. I mentiu si ho negueu. Així.. que es demana exactament? El q dic.. mirem primer dins de cadascú, pro un cop fet això, encara no ens acampem.. un moment, arriba el segon punt
Segón, dona't compte de la societat en la que vius.. primer t'has de conèixer a tu mateix, pro dsp has de coneixer l'entorn, tant o més important. Fem un petit analisis: vivim en un món capitalista i globalitzat, creat dsp de la 2ª guerra mundial i remarcat amb el final de la guerra freda, amb els EUA com a instigadors. Bé, ens rebel·lem contra això? Segur?? Un altre cop, analitzem: tots teniu mobil, internet, tots tenim reproductors de mùsica electrònics, cotxes, motos, tarjetes de crèdit, estudiem a institucions publiques o privades, ens encanten les series americaneees!!... ehhhh, us doneu compte. Ens acampem contra tota la nostra vida? Es estrany no? La gent em diu que es un sistema explotador (ho es), i m'acceptaràn el q dic, pro tmb em diran que volen el canvi pq no es la vida que desitjen, ni tenen les oportunitats de complir els seus somnis, i se senten estafats pels politics corruptes, i etc etc. Jo t'ho accepto això, i estic 100% d'acord. Però, de debó una acampada es la solució? Jo sens dubte entenc que es un petit gèrmen de l'inconformisme que està dins nostre i que surt, però hi han mil formes de rebel·lar-se contra un sistema que tu trobes injust.. i a més, ara la gent es dona compte del món en el que viu?? Està clar que el segon punt no l'han seguit massa...
I si demanes canvi, has d'oferir alternatives, i aquestes quines són? el comunisme? l'anarquisme?? l'acampismeee??
Jo no m'he posicionat en cap moment en contra d'aquest moviment, però si que no n'he entés la raó... doncs només per això ja he sigut tildat de feixista gairebé.
Jo ara em limitaré a dir el que porto fent tota la meva vida: una revolució silenciosa que la podria anomenar darwiniana ^^. Tothom coneix en Darwin, el q va dir aixi x sobre que l'home ve del mono, el del evolucionisme. Un dels meus personatjes historics favorits.. pero jo em quedo amb un altre pensament seu; el més fort sobreviu, i el més fort es qui s'adapta al medi. Parlo de la famosa selecció natural.
Que vull dir quan parlo de rev. silenciosa? (la paraula "revolució" ha estat violada constantment durant aquests fets, i jo ho faig de nou, demano un perdó "etimologic"). 2 mòbils en tota la meva vida, em nego a fer-me contracte amb cap companyia, vaig a saldo, no tinc cap tarjeta de crèdit, ni els diners a cap plaç fixe, no tinc portatil, ni ipod ni ipads, procuro invertir més en els meus viatjes al estranger que no pas aquí,... vamos, sóc una petita ruina per al país.. es podria dir que no col·laboro gens, no surto a compte. La meva probadissima austeritat fa que sigui més rebel que molts "antisistema" i demés persones que han estat acampades i que es creuen, pobrets, que la seva lluita es més fructifera que la meva.
Jo ara em limito a fer el que deia Darwin, m'adapto al mitjà on estic visquent de la millor manera possible, fins que arribi l'hora de marxar, si es que arriba. Sino, seguirè fent el mateix. Cadascú es lliure de fer i pensar el q vulgui, pero, si estas estudiant alguna llicenciatura x a ser funcionari, no notes que es bastant contraproduent queixar-te del sistema si ho estàs donant tot per entrar-hi? Les eleccions han deixat clar com pensa aquest país. Seguir acampat no solucionarà res ara. Ni ho ha fet abans.
A més, i per acabar.. el dissabte passat m'hi vaig passar a donar un cop d'ull, i vaig veure 3 nois de la meva facultat que, amb les protestes sobre el pla bolonia em van impedir entrar a la uni en aquell moment. Aquest son els que demanen una democracia real. Quina? La seva? A més, en un comentari no se si al twitter o a algun estat del facebook d'algun amic meu, he llegit una frase encertadissima, que diu que es curiós veure com molts antisistema es mouen de meravella dins del sistema. I perdoneu que us digui, no es la manera de sobreviure que diu Darwin i que intento aplicar jo... es totalment a l'inversa
Cal dir també, per acabar, que la actuació lamentable dels mossos d'esquadra en el desallotjament de Plz. Catalunya mostra el clar estat perenne de retràs mental que pateixen els nostres polítics... que ens governi algú que no es dona compte que aquest moviment anava a morir poc a poc amb el pas del temps i per una estupidesa rotunda li doni més notorietat als fets de la que tenia, doncs em fa seguir amb les ganes d'escapisme que tinc..
I per si algú s'indigna mb mi, o se'n riu del que he posat, o li dona fàstic, o li ¿encanta? doncs no oblideeeuu.. hi estareu d'acord o no, pero es la meva opinió, millor o pitjor explicada de com la tinc al cap, i una opinió mai està equivocada
