Aquest dijous 29 de Març es farà al territori espanyol una vaga general.
El divendres passat i ahir, a l'empresa on treballo, aquest tema estaba molt present al ambient diguem. El divendres, membres del sindicat van venir a explicar-nos el perque de la vaga, al·legant tots els motius o part d'ells pels que creien que la reforma laboral del president Mariano Rajoy atemptava contra els drets dels treballadors. Algunes explicacions bordejaven el ridícul, tot s'ha de dir, a més d'estar 20 minuts escombrant cap a casa, obviant informació que no els interessava i fent gala d'un lèxic, d'una retòrica i d'un discurs digne d'un escolar de segón de la ESO. Eren les 6 de la tarda, hora de l'entrepà. Tenia fam i me'l vaig menjar.. si no n'hagues tingut, segurament haguès volat cap a ells, pero aquest es un altre tema.
Arribem al dilluns, ahir mateix. Sobre la taula, a la pausa, un tema de conversació sobre la cual no donava crèdit. Molts dels treballadors de l'empresa, afiliats als sindicats (UGT, CCOO) s'agafaràn el dia de vaga com a hores sindicals.... es a dir: Cobraràn en el dia d la vaga.
Per a que ens entenguem, els sindicats ens estan OBLIGANT a fer una vaga per un tema que ells consideren injust, ens obliguen a no anar a treballar, a perdre diners per una reforma que es inevitable i que no ve dirigida pel senyor Rajoy, sino que es filla de les directrius enviades dsd Brusel·les degut a una situació econòmica que es la que tothom coneix. Aquesta obligació no es nova. Tothom coneix la democracia d'aquest sector d'esquerres, la seva democràcia, en la que si no estàs d'acord amb ells, o simplement, si estàs a favor de la reforma, t'has d'aguantar, t'has de manifestar i si vols anar a treballar, et cremen el cotxe o el punxen les rodes. Amb gent que té aquest tipus de democràcia com a ideal jo no hi vull saber res, es més, m'hi oposo frontalment i amb tota la força i el coratje que el moment em dona.
Els sindicats van nèixer fa molt, en una època on eren necessàris per les condicions en les que es trobava la societat, amb l'indùstria emergent i amb l'auge dels drets humans. Ara són associacions totalment prostituides, que fan pudor i fàstic. Se el que em dic. Em dona llàstima la gent (poca, molt poca) que està dins del comité i vol ajudar, fer les coses bé, que es mou per millorar les condicions dels treballadors. Pero per desgracia són la excepció. La gran majoria mamonejen el que poden i més, es demanen hores sindicals divendres a la nit o a la tarda (amb això tenen un gran cap de setmana llarg, i francament, poso en dubte que el divendres a la nit o a la tarda tinguin reunions x millorar això o alló). A més, i parlo pq m'ha passat, quan el dijous et despedeixes d'ells fins al dia següent, et diuen amb cara de superioritat i amb un somriure maliciós que ells ja no venen fins dilluns, amb la mofa de "horas sindicales". A més de que són els que estan millor col·locats de tota l'empresa. Es una vergonya. Es la prostitució dels principis d'esquerra en la seva màxima esència.
I ara vaig a pel pitjor tema de tot i que ja he mencionat abans. OBLIGAR A.
Aquesta gent, que la gran majoria cobrarà el dia, m'està obligant, coaccionant-me, a fer la vaga. Es a dir, em cercionen el meu dret a decidir, el meu dret a opinar i em fan perdre més de 100 euros en un periode en el que més et val no perdre'ls. Que pensaràn els pobres que acaben de conseguir feina, ni que sigui precaria, i ara es veuen obligats a faltar a la seva feina? I els autònoms? Viuen del seu esforç diari, i dijous molts establiments es veuràn tancats i trencats per la força d'una dictadura completament anacrònica i atemporal. Jo tinc la gran sort de que dijous, per motiu de l'atzar, tinc metge, i amb el justificant m'equivalen 4 hores, cobraré uns 60 euros.. no es la jornada completa, pero ja es algo. Amb aquesta certesa, el dijous passejarè pel meu poble pel matí, cual heroi de còmic Marvel, a intentar veure com algún piquet impedeix l'acció democràtica de que una persona humil obri la seva tenda per a treballar com un dia normal. Tan de bo em trobi en aquesta situació. El piquet desitjarà no haber sortit de casa seva aquell dia (o no haber nascut). Ho asseguro.
I ara passarà el que molta gent pot arribar a pensar si llegeix això. Ohh el Edu es del PP, es fatxa, es un criminal, es es es.. etc etc. Ja m'ho vaig trobar això amb el moviment del 15M, un gran moviment que ha canviat un munt de coses com salta a la vista. No m'importa, que la gent pensi el que vulgui. Se que nado en contracorrent, pero se que estic en lo cert.
No crec que molta gent treballi en un lloc com el meu, on els sindicats estàn tan arraigats. Se el que em dic, ho he vist molts cops. Els sindicats ja no tenen raó de ser, s'haurien d'abolir, o si més no, reduir plantilles fins que esdevinguessin un sector terciari o ni això dins la societat.
Jo no sóc del PP, no m'he llegit la Reforma Laboral, pero se de que va x sobre. N'hi ha un munt de coses amb les que no hi estic d'acord, contractes amb UN ANY de prova, i coses per l'estil.. es aberrant, vale, pero primer de tot, sóc conscient que aquestes mesures s'anaven a donar. (Això es similar a lo del Plà Bolonia.. la gent fent manifestacions en contra del Pla quan aquest ja estaba aprovat, i no abans.. absurd total), segón, Espanya va tenir unes eleccions al 20N, fa res, i aviam, que quedi clara una cosa x si no us heu enterat: VA ARRASAR EL PP!! Es a dir, que collons s'esperava la gent? La reforma ve d'un partit que es majoria en aquest país, la gent hi està d'acord (ara no em vingueu que si les eleccions andaluses i demés pq es completament secundari). Amb lo que em vinc a referir al de sempre. A més, no tot es dolent.. sino mireu aquesta noticia. No es refereix a la reforma, i es de ja fa uns dies i concretament parla de la Comunitat de Madrid;http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/15/madrid/1331813787.html#comentarios Això demostra que moltes rates surten i sortiràn ara espantades de les clavagueres on estaven. Jo, en el tema de feina i en el de la vida per extensió sempre he pensat el mateix; qui val val, un mateix es el que s'obra les portes per molt malament que estigui la situació. A mi mai m'ha faltat la feina pq mai m'han faltat els pebrots. Ni a la meva germana, ni a la meva mare, ni al meu pare, ni a molt amics meus. Som així tu. Si no t'agrada, agafes i te'n vas, lluny. Tan fàcil com això.
La gent aquí es patètica. Els de dreta et roben i tothom els vota, pero els d'esquerra diuen que t'ajudaràn, després et roben igual o més, i tu hi confies. Fàstic de país. Dijous serà un cop durissim per la democràcia. Serà el dia de la coacció, un altre dia trist en la historia d'aquest trist país, que un cop va ser gran
PD: Per acabar, i vull que això quedi molt clar. Si feu vaga (tant si voleu com si us obliguen), que sapigueu que la majoria dels que duen les pancartes i els que fan més soroll ESTAN COBRANT COM A DIA TREBALLAT, I VOSALTRES NO! Només vull que quedi molt clar aquest tema. I repeteixo, no tots són així, conec meravelloses persones que en són l'excepció pero no l'esperança, que ja està perduda. Doncs res, queda dit.
