dissabte, 31 de desembre del 2011

Balanç del 2011

S'acomiada el 2011 i es hora de fer balanç, com sempre.

I la millor manera de fer-ho es analitzant amb calma i bona memòria tot el que em vaig proposar fer per aquest any que s'acaba ara fa just 365 dies.

I la veritat.. no pot ser més rodó!!

A principis d'any encarava amb molta decisió i molt d'esforç els últims exàmens de la carrera, entre els que es trobaven autèntiques roques. Com sempre a la UB, els nadals eren època d'estudi, però no es el mateix quan saps que de tú depén acabar ja un camí que durava ja 5 anys.. ho tenía a l'abast, i al final ho vaig culminar a la primera. Ara ens podem tornar trascendents sobre la importància de la carrera en sí, de si servirà d'alguna cosa en el futur o no.. però jo mai m'ho he pres així. La carrera ha tingut molt de valor tenint en compte que jo estava casi defenestrat al batxiller després del que tothom sap.. fins i tot notava que a meitat de llicenciatura les forçes m'abandonaven, era molt dur anar a la universitat i treballar per les nits en época de treballs i exàmens, i tmb ho era quan seguia anant a la universitat i no tenia feina. Però el 2011 vaig completar el cim, vaig adonar-me q jo, quan començo una cosa, l'acabo. Vaig guanyar molt confiança, així com llibertat!
Quan una persona té un fill smpre el veu més bonic que el de qualsevol, i a mi em passa el mateix. Se el que he passat, i per a mi, aquesta carrera té més valor que el de qualsevol altre company/a, ja siguin d historia o d'un altra branca. Amb això vaig començar d'una manera inmillorable l'any... prometia...

Allà pel 2006 em vaig prometre a mi mateix fer l'intent de viatjar ni que fos un cop l'any. No era fàcil tampoc, i més tenint en compte els meus recursos. Doncs ho he anat assolint, algún any sense estridències, però sempre grans viatjes. Pro lo del 2011 es de traca i mocador!!
-Al febrer visita a Roma (per segón cop), al abril estreno a Londres i al maig, tirant la casa x la finestra, a Chicago i Nova York (amb clar protagonisme per Chicago)

4 ciutats, 3 viatjes.. en aquest aspecte no m'ha pogut sortir millor la jugada en aquest any. Això si, l'explicació de cada viatje ho deixo en posts posteriors, ja que cada un mereix un analisi profund.

Però sobretot, aquest any ha estat marcat per el "pla".

Un cop acabada la carrera vaig sentir tal sensació de llibertat que em va permetre volar en els meus pensaments i això va donar com a resultat una idea, convertida i idealitzada posteriorment en un somni. Somni perque em conec, perque a mi, planejar coses a gran escala mai m'ha sortit bé. Analitzant el pq mai em sortia bé vaig descobrir una de les claus, i es que cridava als 4 vents el que volia fer. Si, sóc supersticiós, i crec que això ho dinamitava tot, per això, des de febrer vaig començar a treballar en el projecte en secret, i un dels requisits per poder transformar el somni en realitat era la feina... i aquí em trobo en un altre punt

GRÀCIES MB!! Ha sigut l'any en el que més diners he guanyat, amb molta diferència del segón. Sense la necessitat de ser fixe enlloc ni ganes de ser-ho, he guanyat molts calers gràcies al meu bon fer d'anys anteriors, i a la meva entrega absoluta en la feina. Unes xifres de les que em sento molt orgullós, ja que, repeteixo lo de la carrera, crec que m'ho he merescut més que ningú. I això m'ha fet creure en el meu projecte

I dic que aquest any em mereixo lo bo que m'ha passat pq m'ho he currat "de lo lindo". Tenia clarissim que aquest era un any de posar-se el mono de treball, de fer la feina bruta, de labors d'intendència, etc etc. Sabia que anava a ser llarg i dur, però això ho he paliat perfectament pq se m'ha passat en no res.

També hi han coses dolentes evidentment, i oblidar-ho es un error. Però s'ha de saber passar pàgina sempre, ens hem de quedar amb les coses bones i saber que les dolentes, o passen pq han de passar, o passen per alguna raó, raó que, si be no ara, en un futur serà clara i concisa.

Per acabar repeteixo lo del projecte... ara va prenent forma, tot i que encara queda lo dur i lo difícil, i segons passen els dies sorgeixen dificultats cada cop més imprevistes i sorprenents, pero com es una cosa que es pot palpar, ja ha estat desvelada al meu cercle de confiança. Un cercle que, si més no, es composa de gent molt diversa, i que he intentat que no tinguin relació entre si. Agraeixo totes aquelles xerrades en les quals em donaveu consells, el vostre parer, les vostres opinions. Tot i que algunes xocaven frontalment amb mi, que sàpigueu que totes han estat ben rebudes, i se que me las heu donat amb tot l'apreci que sentiu per mi.

I amb els agraiment vull acabar, perque en el fons, sense vosaltres ni projectes ni polles en vinagre, tot i que sigui un Iceman reconegut i el tio més sentimentalment independent que ha trepitjat aquest planeta. Vosaltres sabeu qui sou, se que heu estat allà quan us he necessitat i segur que si no la cago massa seguireu estant. Moltes gràcies doncs ^^

Doncs bé, com veieu ha sigut un gran any per mi. També m'agradaria destacar a la gent que he conegut aquest 2011, si bé no ha sigut molta, si molt bona, i amb molt bona pinta, anem a veure si el 2012 ho confirma això.

Una de les claus del 2011 crec que ha sigut anar seguint, mes a mes, tots els objectius que m'havia plantejat i que depenien de mi. Al març, al agost, al octubre.. durant tots els mesos anava repassant el que havia promés de fer, i ho he assolit, i això, a la llarga, t'acaba donant molta pau interior. Així doncs, ho faré de nou.


Bueno, us desitjo a tots molt bona entrada al 2012. Un any en el que els somnis s'han de complir, un any que per mi hauria de tenir 364 dies i 14hores jejeje. Xauuuuuu!!!!