Aquesta es la frase que es repeteix constantment, si bé no de forma literal, en les últimes hores, en tots els mitjans de comunicació d'aquest país.
L'anunci de la fi de la lluita armada de la banda terrorista ETA es, sens dubte, una gran noticia. Probablement sigui la gran noticia de l'any, i era també de les més necessàries desde fa molt de temps, massa temps diria jo. Però no ens hauriem de deixar enganyar.
Abans de tot, dir que no sóc un gran entés en la matèria del conflicte basc. Però si que podría fer un anàlisis molt generalitzat del tema, ja que últimament he passat gran part del meu temps lliure llegint manuals sobre una temàtica que m'encanta, la Guerra Freda, immersa dins del periode históric que anomenem el Món actual.
En algún apartat es parla del sorgiment de les escalades terroristes. Aquest va ser un fenómen global que va arribar a tindre un punt àlgid a la dècada dels 70, ajudat també per la gran força que van obtindre els mitjans de comunicació com a transmissors d'una realitat que arribava amb tota la seva cruesa cap a una societat que fins llavors no estaba acostumada a veure tals imatges.
El fet es que dins de tot aquest terrorisme (que seria impossible ni tan sols resumir) tan generalitzat, van sorgir grups terroristes amb arrel territorial, amb una particularitat respecte els demés, que la seva acció es va prolongar durant les dècades següents. Dos exemples importants (i sempre molt relacionats entre si) són el IRA a l'Ulster (Irlanda del Nord) i el cas que ens ocupa amb ETA al País Basc, moviments activats per la "febre revolucionaria" de 1968.
ETA es va llançar a la confrontació armada al 1968, quan va assassinar a un inspector de policia. Ara bé, va ser al 1973 quan va adquirir fama internacional amb l'espectacular atemptat contra l'almirant Luis Carrero Blanco, succesor polític de Franco. Amb la mort del dictador dos anys després, i la instauració d'un règim democràtic a partir de 1977, les accions d'ETA van aumentar dràsticament en nombre, en aplicació al principi "acció-repressió" que debia portar al suposat alçament independentista del poble basc.
Però tant el IRA com ETA recorrien a la parafernàlia doctrinal de qualsevol grup terrorista de l'època i a partir d'allà mai van arribar a desenvolupar un corpus ideològic que fos més enllà de les argumentacions d'un ultranacionalisme tenyit de moviment esquerrà. Els últims anys de la banda els he seguit pels informatius i per alguns diaris. Es deia que estaven acorralats, sense finançament, sense liders, i un munt de coses més que et pots creure o no. El que segur es cert, i amb estadístiques a la mà, es que ja no tenien la força d'abans. Doncs ara aquesta fosca part en la historia d'Espanya toca a la seva fi..., pero, un país millor?
La gent no ha escoltat el comunicat d'ETA? Aquest anunci no pot ser considerat com una victòria, ni moltissim menys. Es un petit triomf, però que ha caigut pel seu propi pes sota la meva opinió. En el discurs del final de la lluita armada, els etarres han dedicat un sentit homenatge a tots els seus companys i companyes que han caigut en la cruesa de la lluita, a tots aquells que estàn patint a la presó o al exili, i no s'han penedit dels innocents assassinats, ni tan sols els han nombrat. A més, no s'han dissolt, no han dit que ETA desapareix ni han deposat les armes (llavors si que s'hauria acabat ETA).
Hi ha gent fins i tot que especula sobre que n'han tret a canvi de l'anunci a 1 mes de les eleccions generals. I que vols que us digui, jo ja m'ho crec tot. Crec que, com he dit, ETA per les circumstàncies ideològiques i econòmiques, estaba destinada a desaparèixer, d'una manera o d'un altre, més tard o més d'hora. Això coincideix com he dit, amb unes eleccions que venen molt carregades, on s'augura una enorme ostia del PSOE de nivells històrics. La sortida de Zapatero fent l'anunci de la "victòria" em fa vergonya aliena. Vergonya perque d'aquest home no em crec res, i perque olora a un rentat d'imatge brutal un mes abans de fotre el camp. I que ara, el pitjor president de la democràcia pel que fa als interessos de Catalunya, i segurament, també al dels espanyols, sigui recordat per aquest fet doncs em dona molt de coratje.
Però la gent, tot i així està convençuda que en aquest país hem millorat. A més, a Libia, ha caigut l'amic del rei, el senyor Gaddafi. Tot sembla ser un cúmul de bones noticies... però avui pel matí, els assassins i violadors de la jove Marta del Castillo han sortit absolts, refugiats en una sistema legislatiu absolutament demencial i fent inútil tots els esforços de la familia per trobar el cadàver (es parla d'una despesa x part del govern (es a dir, ho hem pagat nosaltres) de 40.000 euros x trobar el cos). Ara que han estat jutjats després de pendre el pél com han volgut a una familia que ha patit segurament el pitjor dels traumes possibles en vida, poden sortir i confessar on està el cadàver, dir q la han violat 50 cops, i a sobre riure-se'n, que, com ja han estat jutjats, no passaria res. Es vergonyós.
Bueno, el meu escrit acaba aquí. No se com catalogar això, si d'opinió, si d'historic, si de redacció de merda, no ho se... només m'he posat a escriure i fora. Tampoc crec que guanyi un pulitzer mai jeje... pro si volia transmetre una mica la indignació que porto a sobre. Pro no em malinterpreteu, que ETA no assassini mai més es una inmensa alegria, però que no ens enganyin com a rucs tampoc... ja se que ho fan com volen, pero que no abusin.
Victoria si, pro petita. País millor? Ni de conya
