Martohell. Aquest es un sobrenom bastant fàcil i que definia perfectament el sentiment de molts martorellencs (amics meus de l'infància sobre els que xerravem de la següent qüestió) en la que veïem el nostre poble com una especie d'infern del que voliem escapar. De sempre, quan era adolescent, i en el primer/segon any de la universitat, he vist (i pel que se, hem vist) a Barcelona com el gran que. Com aquella ciutat en la que hi havia de tot, com l'antítesi del que era el nostre poble, una especie de presó en la qual no hi havia (segueix sense haver) res, practicament.
En l'època en la que començavem a explorar coses, a voler veure que hi havia als voltants, sempre ens topavem amb els límits geogràfics de sempre. Al cinema, ja tinguessis 17anys, t'havien d'acompanyar els pares, pq a Martorell no n'hi han (en canvi tenim 2 prostíbuls), a les discoteques, si volies diversió, el mateix; "-papa, nos puedes ir a buscar? a las 5 o asi..." Era horrorós, perque paties no només per la teva sensació de dependencia total, sino pq obligaves al teu pare a llevar-se a les 4.30 sabent que el dia següent treballava (evidentment, els pares anaven rotant jeje)
Tot i aquest panorama, els martorellencs, reeeelativament, no podem queixar-nos perque tenim la Renfe, i dins del que cap, estem ben situats. Però clar.. quan la teva salvació es un servei estatal que cau a troços per la seva continuada i escandalosa ineficiéncia doncs no vas bé tampoc. Però be, cal dir que a Abrera, Esparraguera, Olesa, Masquefa i tot el que seria el Baix Llobregat nord, la cosa no estava molt millor, diria que pitjor.
Doncs el que deia, veiem això com un desert, en el que les nostres aspiracions moriem, i ho anteposavem tot al fet de marxar. Aquestes eren les nostres grans metes.. pero marxar cap a una gran ciutat, i com no, Barcelona ho acaparava tot. La tenia (no se si teniem) com en un altar.
Però quina equivocació, mare meva... fa temps que vaig obrir els ulls!
El fet es que, en els ùltims anys, he viscut més a BCN que a Martorell. Entre la universitat, les noves amistats, el judo i la inigualable casa dels avis, he sigut un barceloní, practicament, més. He aprés molt, pero sobretot, he aprés a observar, a veure com era la gent. Els meus amics, la gent que he anat coneixent allà... m'han ajudat de retruc a coneixe'm millor a mi, i a valorar més el fet de saber que ets d'una determinada manera pel lloc on has viscut i t'has criat. I el que exposaré no es un fet de "dius això pq ja estas acostumat", ni molt menys.. es algo que crec, racionalment i deliberadament ho he pensat i segons el meu parer he arribat a una conclusió 100% exacte per mi.
Amb tot el carinyo del món, i que ningú se'm enfadi. Barcelona esta plena de snobs, de senyorets i senyoretes que, sense saber-ho potser, viuen molt bé. Amb moltes facilitats i comoditats. Amb 18 anys mai s'han plantejat treure's el carnet de conduir. Jo ho entenc, perque no el necessiten. Les comoditats són tals que ho tenen tot a l'abast. Dels amics que tinc a la universitat, dels q no són amics, de la gent que hi havia per allà, dels de judo, i de molta més fauna capitalina. Probablement 1 o 2 tindràn carnet, que no cotxe. Alguns altres moto, i després la més absoluta nada. Amb T-10 cada cop més cares van tirant. A Martorell, crec que no conec a cap amic que no tingui cotxe ni que s'hagi tret el carnet entre els 18/20 anys. I ara no sigueu molts oportunistes.. no es que anem sobrats, ni res d'això... sino que no tenim més remei. Es una manera de sobreviure, de conexió entre els altres pobles, entre les nostres amistats. Es quelcom bàsic. Molt bàsic. I aquesta llibertat no te la canvio per a res del món. (apart.. en vistes a unes futures millores en les condicions laborals, tota aquella gent amb dependencia en el que fa el transport, ja te algún punt menys en el poder guanyar la feina respecte d'algú que no en tingui)
A més, aquest fet, de retruc, comporta una altra gran diferència, que són els llocs de treball. A Barcelona, apart de buscar feina només els estius (n'hi ha que simplement no treballen) només la troben en els mateixos sectors, absolutament dignes, pero molt limitats en molts aspectes, tals com fer de cangur, de cambrer o estar de dependent/a en alguna botiga o en algún gran centre comercial. Al poble, no conec a ningú que treballi en un mateix lloc. La possibilitat de mobilitat amb el cotxe es tan amplia que, si busques be, sempre trobes feines, ni que sigui poc ortodoxes i potser fins i tot dels secors secundaris o, ja més heavys, dels sectors primaris! (a Sant Sadurní d'Anoia, la recollida de raïms, per exemple). No hi han limits. Et busques la vida molt millor, amb més varietat.
Sobre els esports al aire lliure la diferencia es humiliant, diria. Que fas a Barcelona si vols anar a fer footing, o anar a fer tombs amb la bici? T'en vas a la villa olimpica? Esquivant guiris i parant tots els cops pels semàfors? Quin horror!! On estigui un Can cases XD. Correr amb la natura, per la muntanyeta, amunt i avall, anar amb bici als pobles del costat, pujar Montserrat (el nostre Tourmalet particular..) no hi ha color, i es molt més sà i alliberador.
I per ùltim, sobre les massificacions. A Barcelona hi ha gent. Molta gent. Siguem francs, massa gent. Es un caos, una odisea, un estrés continuat que t'acaba contagiant. Cotxes circulant impacients, gent que va d'un lloc a l'altre amb presses, sense reparar en el que deixa enrere. Tenen un objectiu i l'acompliran XD, tot i que se't portin per davant. Amb el cap tot recte, el coll immobil, caminen i caminen amb el pas rapidissim, un pas que han assolit perque s'han acostumat a no perdre el metro.. buffff... fora fora. Caminar amb calma, sense xocar amb ningú, un diumenge passejant al gos on tu ets l'unic que hi ha al carrer (que el gos olori arbres i no faroles tmb es clau jajaj), la tranquilitat, les converses amb els amics i les amigues per la nit o en el mateix sol abrasador, pero amb tota la calma del món dsp d'un dia dur, sense la necessitat d'escoltar el que diuen, cridant, els del costat...
No es que adori Martorell, ni molt menys. No es una oda a el meu poble. Sencillament dic que crec que sóc afortunat d'haver-me fet fort en aquest ambient. Ara se que qualsevol de poble pot adaptar-se a la ciutat, pero un de ciutat no podría fer-ho a un poble sense que li costés més. Parlo perque sóc coneixedor de la causa, comparo sense voler els guanys que tinc i el que veig als dos ambients.
I lo més important. No oblideu que aquest es un blog d'opinió, on poso bàsicament el que em rota, i on, al ser la meva opinió, tinc, per mi, el 100% de raó. Evidentment em podreu rebatir, posar el q penseu, dir si esteu o no a favor, jo ho valorare i es molt bo tenir més punts de vista, tant bons com dolents, pero no passaré a ningú que em digui que estic equivocat, pq no tindrà gens de raó. Es que me'l menjo XD
