Pre-eleccions 2011

Sere brevissím.

Demà són les eleccions generals, i en aquesta jornada de reflexió, m'agradaria explicar d'una manera molt simplista (sense cap anàlisis profund (tinc pressa)) i m'atreviria a dir que fins i tot grollera el que penso sobre 2 o 3 punts.

El primer punt es clar. Després de veure la vergonyosa campanya socialista amb la impresentable Carme Chacón al capdavant, penso en el que ens han fet als catalans els socialistes en aquesta ùltima legislatura, i que collons, en l'anterior també!! I no se'm oblidarà mai. Ens han tractat com una auténtica escòria (repeteixo, es un article incomplet pq fan falta arguments, pro aquests preferiria debatir-los amb qui volgués de manera personal), i ara han volgut fer com si res? Es que no surto de la meva incredulitat... s'haurien d'haver arrossegat com a gossos i a sobre treuen pit i ens adverteixen del que serà el nostre país amb els populars al capdavant, es intolerable. Personalment, desitjo amb totes les meves forces que els sociates rebin el major rebuig historia per part dels catalans, amb nosaltres no es juga. El que faci la resta d'Espanya tan se'm en dona, pro no nego que una derrota humiliant del senyor Zapatero em faria molt feliç.. vull veure'l plorar de vergonya, a aquest impresentable.

I aquí ve el segon punt, això vol dir que, si no vull que guanyi el PSOE vull q guanyi el PP?? XD, clar, potser gent ho pensarà, i cadascú te dret de pensar el que vulgui. Només vull dir que si surt el PP i per majoria absoluta l'idea d'Espanya, q ja la tinc baixa, baixarà encara més pel subsól, i mai més podrà pujar ni un centimetre. El diumenge la majoria d'espanyols votarà en massa a un partit que ens va introduir en la crisis, fent gala un enèsim cop d'aquesta alternancia al poder lamentable que està acabant amb la credibilitat d'Espanya a nivell mundial. Els espanyols són gent curiosa. Els dones un jec d'osties i viren cap a un cantó, en aquell cantó els violen i en comptes de deixar de caminar o agafar una tercera via doncs se'n van un altre cop al cantó de la pallissa, on en reben un altre, i a sobre se'n sorprenen. Doncs això, si el PP guanya, a qui tingui recursos li recomano que foti el camp, ben lluny, que intenti establir-se fora. Jo si pogués ho faria, pero em falten recursos...

Pero falta l'últim punt, el de l'esperança!!

Es la hora en la que actui el 15M!!!! Aquest moviment es va nombrar a si mateix en el seu dia una REVOLUCIÓ, així en majúscules. Jo ho vaig posar en dubtes, perque el nom de revolució, historicament, es molt delicat, i això només podria considerar-se així passat un temps. Doncs demà es el moment per fer-me callar la boca, ja que vaig ser dels més critics. Si el 15M va ser important, demà guanyarà IU les eleccions, probablement el partit Escons en blanc siguin la segona o la tercera força més votada, i la gent, conscient de la necessitat d'un canvi, surti en massa a votar, amb un 75% de participació electoral. Si això passa, seré el màxim activista a partir del dilluns del moviment iniciat el 15M, dono la meva paraula. Peró si passa el que passarà, es a dir, que el PP guanyarà x majoría, doncs franca i sincerament, no estaría malament rebré les disculpes de molta gent que em va criticar d'una manera molt ferotge en aquell moment, i se de quines persones parlo. I el meu discurs de llavors serà el mateix que el d'ara; es, a Espanya, predicar en el desert, i ja ho vaig advertir, i no em van fer ni cas. Voler imposar una revolució d'aquest tipus a Espanya es absurd, completament. Jo ho veia ja fa temps, em van dir de tot, doncs bé, molta gent ho veurà demà, i haurà d'abaixar el cap. I toooornem a lo d'abans, la revolució silenciosa, darwiniana q deia jo, a la que ja vaig dedicar un escrit en aquest blog, seguirà intacta, com sempre ho ha estat... jo la recomano. Si seguiu, però, amb ganes de predicar pel desert, cadascú es lliure per fer el que vulgui. Però a mi em queda molt poc per declarar oficialment la meva guerra freda personal a aquest país.

Aixxx... si pogués marxar, massa estaria trigant ja...