Martohell. Aquest es un sobrenom bastant fàcil i que definia perfectament el sentiment de molts martorellencs (amics meus de l'infància sobre els que xerravem de la següent qüestió) en la que veïem el nostre poble com una especie d'infern del que voliem escapar. De sempre, quan era adolescent, i en el primer/segon any de la universitat, he vist (i pel que se, hem vist) a Barcelona com el gran que. Com aquella ciutat en la que hi havia de tot, com l'antítesi del que era el nostre poble, una especie de presó en la qual no hi havia (segueix sense haver) res, practicament.
En l'època en la que començavem a explorar coses, a voler veure que hi havia als voltants, sempre ens topavem amb els límits geogràfics de sempre. Al cinema, ja tinguessis 17anys, t'havien d'acompanyar els pares, pq a Martorell no n'hi han (en canvi tenim 2 prostíbuls), a les discoteques, si volies diversió, el mateix; "-papa, nos puedes ir a buscar? a las 5 o asi..." Era horrorós, perque paties no només per la teva sensació de dependencia total, sino pq obligaves al teu pare a llevar-se a les 4.30 sabent que el dia següent treballava (evidentment, els pares anaven rotant jeje)
Tot i aquest panorama, els martorellencs, reeeelativament, no podem queixar-nos perque tenim la Renfe, i dins del que cap, estem ben situats. Però clar.. quan la teva salvació es un servei estatal que cau a troços per la seva continuada i escandalosa ineficiéncia doncs no vas bé tampoc. Però be, cal dir que a Abrera, Esparraguera, Olesa, Masquefa i tot el que seria el Baix Llobregat nord, la cosa no estava molt millor, diria que pitjor.
Doncs el que deia, veiem això com un desert, en el que les nostres aspiracions moriem, i ho anteposavem tot al fet de marxar. Aquestes eren les nostres grans metes.. pero marxar cap a una gran ciutat, i com no, Barcelona ho acaparava tot. La tenia (no se si teniem) com en un altar.
Però quina equivocació, mare meva... fa temps que vaig obrir els ulls!
El fet es que, en els ùltims anys, he viscut més a BCN que a Martorell. Entre la universitat, les noves amistats, el judo i la inigualable casa dels avis, he sigut un barceloní, practicament, més. He aprés molt, pero sobretot, he aprés a observar, a veure com era la gent. Els meus amics, la gent que he anat coneixent allà... m'han ajudat de retruc a coneixe'm millor a mi, i a valorar més el fet de saber que ets d'una determinada manera pel lloc on has viscut i t'has criat. I el que exposaré no es un fet de "dius això pq ja estas acostumat", ni molt menys.. es algo que crec, racionalment i deliberadament ho he pensat i segons el meu parer he arribat a una conclusió 100% exacte per mi.
Amb tot el carinyo del món, i que ningú se'm enfadi. Barcelona esta plena de snobs, de senyorets i senyoretes que, sense saber-ho potser, viuen molt bé. Amb moltes facilitats i comoditats. Amb 18 anys mai s'han plantejat treure's el carnet de conduir. Jo ho entenc, perque no el necessiten. Les comoditats són tals que ho tenen tot a l'abast. Dels amics que tinc a la universitat, dels q no són amics, de la gent que hi havia per allà, dels de judo, i de molta més fauna capitalina. Probablement 1 o 2 tindràn carnet, que no cotxe. Alguns altres moto, i després la més absoluta nada. Amb T-10 cada cop més cares van tirant. A Martorell, crec que no conec a cap amic que no tingui cotxe ni que s'hagi tret el carnet entre els 18/20 anys. I ara no sigueu molts oportunistes.. no es que anem sobrats, ni res d'això... sino que no tenim més remei. Es una manera de sobreviure, de conexió entre els altres pobles, entre les nostres amistats. Es quelcom bàsic. Molt bàsic. I aquesta llibertat no te la canvio per a res del món. (apart.. en vistes a unes futures millores en les condicions laborals, tota aquella gent amb dependencia en el que fa el transport, ja te algún punt menys en el poder guanyar la feina respecte d'algú que no en tingui)
A més, aquest fet, de retruc, comporta una altra gran diferència, que són els llocs de treball. A Barcelona, apart de buscar feina només els estius (n'hi ha que simplement no treballen) només la troben en els mateixos sectors, absolutament dignes, pero molt limitats en molts aspectes, tals com fer de cangur, de cambrer o estar de dependent/a en alguna botiga o en algún gran centre comercial. Al poble, no conec a ningú que treballi en un mateix lloc. La possibilitat de mobilitat amb el cotxe es tan amplia que, si busques be, sempre trobes feines, ni que sigui poc ortodoxes i potser fins i tot dels secors secundaris o, ja més heavys, dels sectors primaris! (a Sant Sadurní d'Anoia, la recollida de raïms, per exemple). No hi han limits. Et busques la vida molt millor, amb més varietat.
Sobre els esports al aire lliure la diferencia es humiliant, diria. Que fas a Barcelona si vols anar a fer footing, o anar a fer tombs amb la bici? T'en vas a la villa olimpica? Esquivant guiris i parant tots els cops pels semàfors? Quin horror!! On estigui un Can cases XD. Correr amb la natura, per la muntanyeta, amunt i avall, anar amb bici als pobles del costat, pujar Montserrat (el nostre Tourmalet particular..) no hi ha color, i es molt més sà i alliberador.
I per ùltim, sobre les massificacions. A Barcelona hi ha gent. Molta gent. Siguem francs, massa gent. Es un caos, una odisea, un estrés continuat que t'acaba contagiant. Cotxes circulant impacients, gent que va d'un lloc a l'altre amb presses, sense reparar en el que deixa enrere. Tenen un objectiu i l'acompliran XD, tot i que se't portin per davant. Amb el cap tot recte, el coll immobil, caminen i caminen amb el pas rapidissim, un pas que han assolit perque s'han acostumat a no perdre el metro.. buffff... fora fora. Caminar amb calma, sense xocar amb ningú, un diumenge passejant al gos on tu ets l'unic que hi ha al carrer (que el gos olori arbres i no faroles tmb es clau jajaj), la tranquilitat, les converses amb els amics i les amigues per la nit o en el mateix sol abrasador, pero amb tota la calma del món dsp d'un dia dur, sense la necessitat d'escoltar el que diuen, cridant, els del costat...
No es que adori Martorell, ni molt menys. No es una oda a el meu poble. Sencillament dic que crec que sóc afortunat d'haver-me fet fort en aquest ambient. Ara se que qualsevol de poble pot adaptar-se a la ciutat, pero un de ciutat no podría fer-ho a un poble sense que li costés més. Parlo perque sóc coneixedor de la causa, comparo sense voler els guanys que tinc i el que veig als dos ambients.
I lo més important. No oblideu que aquest es un blog d'opinió, on poso bàsicament el que em rota, i on, al ser la meva opinió, tinc, per mi, el 100% de raó. Evidentment em podreu rebatir, posar el q penseu, dir si esteu o no a favor, jo ho valorare i es molt bo tenir més punts de vista, tant bons com dolents, pero no passaré a ningú que em digui que estic equivocat, pq no tindrà gens de raó. Es que me'l menjo XD
Però què equivocat que estàs nen!!! xD No home no, és una opinió respectable, però subjectiva. Jo simplement crec que Bcn es creu més gran d'allò que en realitat és... perquè si ho mires amb una perspectiva global, Bcn és una merdeta de ciutat al món. És una "ciutat-aparador" que es ven al turisme i als universitaris d'arreu del món que estudien allà. Al principi t'ho passes de conya, però quan hi passes uns anys és repetitiu i potser agobiant.
ResponEliminaSincerament, VISCA GIRONA!!! :D
t'has flipat, i m'obligues a contestar-te al meu blog en el període d'una setmana. penso defesar barcelona amb ungles i dents, encara que en el fons, m'importi una merda! o potser defensaré molins...no sé, però t'has passao!!!
ResponEliminaFe de errates.
ResponEliminaHe posat que Masquefa pertany al Baix Llobregat Nord, però molt encertadament, m'han recordat que Masquefa pertany a l'Anoia. Rectifico llavors. Gracias Germán :)
Estoy de acuerdo en una gran mayoría de cosas, y en otras no XD Por ejemplo, creo que no es necesario odiar o que te deje de gustar Barcelona, sino que hay que aceptarla por lo que es. Creo que es normal ponerla en un pedestal cuando eres más joven, y empezar a ver su realidad cuando maduras y te das cuenta de los inconvenientes que tiene. Yo amo Barcelona por lo que me aporta culturalmente, y porque tiene calles y lugares preciosos.
ResponEliminaTambién sé que peco de odiar Martorell más de lo que debería, pero me pone de los nervios vivir en un lugar absolutamente muerto que ni si quiera intenta retener a su juventud en él. No es que no haya cine, es que no hay cine, no hay teatro, no hay museos, no hay ni si quiera restaurantes normales, no hay cafeterías normales (y eso que hay MILES de cafeterías, pero son asquerosas y infestadas por la muchedumbre que tanto odio de Barcelona). Es un pueblo que no me puede ofrecer absolutamente NADA que no sean los paseos por la noche con mis amigos ;) Así que, para mi, Barcelona gana.
Eso sí, respeto mucho la tranquilidad que me aporta Martorell como pueblo. Y eso lo acepto completamente, y como he dicho, no respeto el estrés que me puede aportar Barcelona, las aglomeraciones son horribles. Por suerte, suelo ir a sitios poco frecuentados, o me conozco los horarios en los que estarán menos infestados.
Oh, y mi mayor desacuerdo es la necesidad que le das al tener un carnet de coche. Me refiero a que, sí, en Martorell te facilita la vida laboral, personal y cultural pero precisamente no entiendo porque tachas a el hecho de que en Barcelona no lo necesites como algo malo...? No te vas a sacar el carnet si no lo necesitas. Yo tengo muchos amigos en Barcelona que tienen carnet, porque lo han necesitado. Y tengo otros que no lo han necesitado.
(Y que conste que soy una fan de tu blog aunque nunca comente :) ).
(Btw, soy la Cristina)
Jaja Albert, doncs clar q es subjectiva ^^, pro tampoc cregui q sigui una merdeta. Te el poder de la bellesa, i en aquest món fa molt ja. I aviam si m'invites a Girona, q no la conec :D
ResponEliminaJa t'ho vaig comentar l'altre dia, pro no crec que m'hagi passat Anna, mes q res pq, per molt que llegeixo i rellegeixo en el que he posat, no veig odi x enlloc! I weno, si m'he passat no era l'intenció...
Y Cris, jaja, con la iglesia hemos topado! Se q eres una antiMarto y una muy proBCN. No nos podremos convencer el uno al otro por más que lo intentemos, pero quiero dejar claro una cosa q tanto tu como otras personas q me constan me atribuyen al escribir esto; que es un ataque de odio hacia BCN y hacia los capitalinos. Porque no lo es para nada (el hecho de q la gente lo crea me hace ver que soy horroroso plasmando pensamientos x escrito, q mal :$ deberé mejorar!)
Me intentaré explicar: nunca odiare, es más, amo BCN por todo lo que me ha dado. La veo preciosa y me encanta su gente (si allí viven mis abuelos, que adoro!! y algunos amigos que aprecio!). Nunca en lo escrito he intentado desprestigiar la vida barcelonesa, ni la ciudad, ni sus costumbres, ni nada. Tampoco, repito, he intentado alabar a Martorell... he puesto lo q dices! Q no tiene NADA!!
Pero, lo q si he querido y ese era mi objetivo principal, es dejar constáncia que vivir en un pueblo dormitorio te hace ser de una manera diferente que si lo hicieras en Barcelona! Y lo que si que digo es que me parece mil veces mejor la mia! Faltaria más!! Creo que la envidia es uno de los peores virus de la humanidad, y antes yo envidiava no vivir allí. Creo que este pensamiento (lo escrito y lo q siento) es fruto de mi madurez.. de apreciar lo que uno tiene, aceptar de donde uno es, y aprovechar al 1000% las virtudes que te ofrece. A veces veo, en la vida en Barna, que todo lo que dices, todo el ocio, la parafernalia, lo "bonito", no es más que entretenimiento banal. Eso es algo que he aprendido con el tiempo. No voy a adorar un sitio pq tenga cine y odiar otro pq no. Como dije, eso lo hacia cn 15/18/20 años. Ahora me adapto, lo aprecio mejor todo, y, sin duda, doy gracias, a lo que sea, por todo lo que me rodea. También aprecio mejor barna si voy a ratos, nada que pueda agobiarme.
Lo que dices del carnet, es un hecho, estadista si quieres. Evidentemente, si no lo ncesitas, no te lo sacarás. Jaja, pero es q a eso voy. Esta claro que si yo viviera allí ni lo tendria. Para que? Pero es el hecho, el factor en el que piensas cnd sacas el brazo x la ventanilla cnd conduces y disfrutas haciendolo, pq te sientes libre de ir dnd quieras y cnd quieras sin depender de nada, y me digo: "tengo carnet pq Marto es una caca. Gracias Martorell x ser tan caca XD". Claro, ellos te diran que te sablan con la gasolina y mil cosas más, y no les falta razón jeje. Como ves, esto solo era un ejemplo para q cadauno disfrutará al máximo de lo que tiene.
Para acabar, si Martorell lo tuviera todo, no apreciariamos la mayoria de las cosas que ahora si apreciamos (buff.. mas o menos era eso lo q keria decir XD)
Peeeese a esto, veo que mi positividad siempre es mal entendida, es más, mucha gente me dice que este año estoy de mal humor o más gruñon, cuando esta siendo de largo el mejor de mi vida. Esto es algo que no consigo entender, por mucho que le de vueltas.
Un salut a tots! M'encanta que em contesteu, com més variades siguin les opinions i com més li poguem donar voltes al cap a les coses moltissim millor ^^. X cert Anna, espero impacient la réplica al teu blog eh!! Si en el fons, d'això es tracta :)
Jajaj, sólo quiero decir, y esta es una de las últimas cosas que haré online antes de irme a China (!!!!!!!!) es que aunque vi un poco de desprecio hacia barcelona en tu post, nunca pensé que no sepas ver su belleza, ni que veas belleza en Martorell donde no la hay. De hecho, estoy muy de acuerdo con tu post! Simplemente te conté mi visión de las cosas, más detallada y obviamente distinta. No creo que estemos tan en desacuerdo en este aspecto, la verdad.
ResponEliminaOh! Y por cierto, quería dejar claro, que te has equivocado en algo: Martorell no tiene dos prostíbulos, tiene tres!