En els mesos de desembre i gener, amb la necessitat i el xic de pressió per acabar la universitat, vaig viure una miqueta agobiat. Pero analitzant la situació en perspectiva (sempre ho faig, part de la fama de tio fred ve d'aquí) m'he adonat que mai ha existit un neguit real en el tema de veure perillar les notes. En el fons, sempre he sabut que acabaria la carrera aquest febrer, ho he sabut des que vaig assistir a les primeres classes. Llavors, aquesta pressió i aquesta necessitat imperiosa per acabar pq es devia?
Doncs crec que esta clar, el fet d'acabar els estudis universitaris (virtualment 100% aprovat a falta de barallarme amb secretaria) era la porta cap a una nova etapa, la porta cap a alló desconegut, cap a una rutina diferent. Ho se, no fa falta molt analisis per adonar-se'n d'aquestes coses.. però potser es pq no ho analitzeu be... més endavant (en properes entregues jeje) ja ho explicarè.
Però tornem enrera, per enllaçar-ho ja amb el final i amb el titol d'aquesta entrada. Durant els mesos de desembre i gener em vaig veure obligat, literalment, a estar enganxat a l'ordinador per fer treballs, resums i per estudiar dels dossiers. Vaig acabar amb el cap cuadrat, i clar, que fa un quan, davant l'ordinador s'avorreix de fer smpr el mateix? Doncs ficar-se al facebook, mirar actualitzacions cada hora, etc.. jo sabia q era un coñas, pro de fet ho faig, es fa. I va ser llavors quan vaig desitjar acabar, no m'interesava el q deia la gent, sobretot el absurd, el "hoy me encuentro mal". Vaig pensar que, un cop lliberat d'estar enganxat a l'ordinador, obriria un blog, actualitzant cada cop que vulgues, no massa accessible i completament d'autor.
Doncs aqui esta, aquesta es la meva primera entrada. Aquest blog em servirà a mi per escriure coses que no tenen res a veure amb la necessitat d'escriure treballs o ressenyes, es escriure per escriure, per disfrutar. Les tematiques? home, no soc el que nomes parlarà de la meva vida, no m'agrada massa, pero potser per aquí faig exepcions, donat que gairebé ningú sap de la seva existencia, pero també m'agradaria escriure curiositats, anecdotes, fets historics, croniques de viatjes, de llibres, de pelis, en definitiva una mica de tot. Prenc el blog d'un antic company meu, el Javi com a referencia, i a partir d'aqui, volar lliure.
De moment aquesta es la primera entrada d'un nou blog, d'una nova etapa, que per cert, està sent inmillorable. I que segueixi!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaT'has donat compte? tu tal vegada no, pq com a al·lot és més raro que ho fessis, però moltes noies (jo mateixa) de més petites hem escrit en un diari. Diari personal i que ningu mai, en teoria, llegirà. Jo fa molts d'anys que no l'utilitzo, primerament pq me vaig cansar de començar diaris i sempre deixar-los per la mitad pq a mesura que passava es temps hi perdia interes.
ResponEliminaI ara que feim/faig? Escrivim en blogs. Tenim una estranya necessitat de contar coses, i saber que és possible que siguin llegides. Però es fet de saber que poden ser llegides ens fa pensar més de dues vegades què direm i com, i ses coses que realment ens preocupen no les contarem.
No te sentit, escrivim per desfogar-nos, però tampoc ho acabam fent...
Ja se lu que pensaràs: "¿a que viene todo esto ahora?", pues sa veritat és que a res, però llegint es teu comentari m'ha vingut a n'es cap.
Benvingut,
esper que no ens cansem tant prest com jo d'es meus diaris, jeje
Jaja.. ma fet gracia el q has posat x una cosa: jo sempre he tingut diari!!! I allà ho poso absolutament tot! Nomes es un diari de sensacions i sentiments, i, obviiiiiiisiisisisismament, es privadissim i mai serà pùblic. Jo l'acabo, i es mes, amb el temps, en rellegeixo els dies d'anys anteriors x veure en kina situacio estaba, si habia millorat en algo etc.
ResponEliminaI sobre mes coses q escrius, home.. tothom qui te, x començar, un face, o ha tingut un fotolog, o ekis, es una mica egocentric, tot i que ho negui. Ara be, n'hi ha que es passen, i d'altres que s'obliden del egocentrisme i l'utilitzen mes x divertirse, com es, crec, la majoria dels casos.
I aquest blog se q serà llegit, x 1, 2 o 500 persones, pero al que anava, crec que sempre serà algo més personal que un me gusta al face o un titular al twitter, i si el que escric, agrada a alguna persona que ho llegeix, me n'alegrare. I sino a mi smpre em servirà ^^
M'he perdut la primera entrada en directe, ohhh!! Felicitats pel blog, per aquesta nova etapa, i per tot el que vindrà. Que segueixi tan positiva i fructífera!
ResponElimina